PÍNDOLES SEXUALS

LLUÍS LLORT

 

 

La carrera artística d’Antonio Beneyto va esclatar a finals de la dècada dels seixanta, quan va publicar la seva primera novel·la, La habitación, i quan va començar a pintar. Com a pintor ha exposat per tot Europa i també a la mítica ciutat de Nova York. Com a escriptor, Beneyto, que actualment és cap de redacció de la revista de creació literària Barcarola, d’Albacete, ha publicat diverses novel·les, com ara El subordinado (1981) i Eneri, desdoblándose (1998) i reculls de narracions, com ara Los chicos salvajes (1971), Textos para leer dentro de un espejo morado (1975) i Cartas apócrifas (y otros cuentos) (1997), entre d’altres.

L’editorial aragonesa Libros del Innombrable li acaba de publicar Tiempo de Quimera, un híbrid entre novel.la i poemari en què l’autor ens demostra l’univers que és capaç de crear amb nomes quatre traçades.

Un total de 55 estampes molt breus (a més de 7 dibuixos de tall surrealista del mateix Beneyto) recorren la relació adúltera entre el narrador i una tal Airun, que vista en un mirall perd exotisme i s’acosta a la geografia catalana on té lloc l’obra, en especial Barcelona. De fet, on realment es desenvolupa la història és entre quatre parets, el probable estudi del protagonista, que, com Beneyto, pinta i escriu. Entre aquelles quatre parets es van repetint les imatges sexuals, explícites, sense guarniments estètics, nues, com les parets, com els amants.

Antonio Beneyto, tot i l’aparell artístic que l’envolta, no cau en la temptació d’escriure una història forçadament críptica; la interpretem sense esforç, però cal assaborir els glops narratius que ens ofereix amb atenció per no deixar escapar matisos. Utilitza recursos gràfics com ara “pero al fin nos vimos: sorpresa+maravilloso...” i “el mantel a cuadros rojos/blancos de la mesa”, limitats amb el mateix equilibri que les paraules en altres llengües (francès, polaco i moltes en català) que apareixen, definint punts de fugida mental. També hi ha sorprenents notes a peu de pàgina i referències cultes que van de Trakl a Heidegger, passant per Roussel, Chopin i Duchamp, entre d’altres.

Beneyto ens proposa una història de passió, de sexe desacomplexat i visceral, com altres que s’han explicat, llegit o viscut, però, això sí, administrada en píndoles de gust concís, imaginatiu i agradable.

Cultura. AVUI. Barcelona, 13 de juny de 2002.